“LA JOVENTUT EN LA FALLA, A TRAVÉS DEL TEMPS”

Per: Lluïs Antoni Tena i Orduña

L’eixercici passat, el faller Jordi Martinez , inicià una nova activitat, la de les “Tertulies en el Casal”, a on se fomentava i potenciava una estreta vinculacio entre tots els assistents, recordant el passat vixcut per la majoria de tots ells. El clima del mateix, fon maravellos, l’estat d’anim i les vivencies recordades, extraordinari, i una  cosa per damunt de tot, que d’una vegada se va imponent mes en les nostres vides, seguir les tradicions. Semblant en este cas, les tertulies dels  amics i veïns a les portes de les seues cases, entre un glop de vi, “cacau i tramussos”. El tema va ser molt important, “Se n’anem de cavalcata”.

 En este eixercici, se m’ha “encomanat”, seguint la tradicio iniciada, una tarea molt ardua, tenint en conte, que ell procedia d’una gran soca plantada en la falla, son pare, President molt conegut i volgut per tots. 

Davant la materia que podria plantejar-se, i donada la seua importancia, optarem per la del titul “La joventut en la falla, a través del temps”.

Esta important Falla, porta, no mes ni manco que cinquantassis anys, i junt a les soques, sempre han estat els “rebroteigs”, els fills dels pares que tot seguit  ficaven als seus fills i els apuntaven com a fallers. Recordant als fills de Francesc Molero Albiol, Francesc i Visantico, i Antoni Ruiz, al seu fill.

Mes avant, en l’eixercici 53/54, ya figurava Manolín Roselló Sales, fill del Tesorer, Sr. Roselló Montoliu; en posterioritat, en l’eixercici 54/55 el fill del llavors   president Sr. Valles, ya apareix com ViceSecretari.  A l’any següent, tenim als fills del Srs. Roselló i Valles

En l’eixercici 59/60, anaven apareixent el fills, dels pares fallers com Sr. Roselló, Ferriols, Reig, Barberá i germans Compañ.

Tingue lloc el dia 25 de giner, la charla-coloqui programada baix el títul de “La joventut en la falla, a través del temps”.

Con un bon ambient, assistiren, i d’estas llinies done les meues mes sentides gracies als Srs: Manolo Roselló, Juli Orero, Vicent Pellicer pare), Josep Antº. Compañ, Alfons Barber i Vte. Berenguer. No vullc deixar  passar per alt, l’interés per part de la joventut femenina: Stes. Mónica Barber (nostra Fallera Major), Eva i Sandra Orero, Marisa, Rosana, Loli Guerrero, Lorena Bel, Noelia Amparo i Irene.

Prengue la paraula com faller mes vetera el Sr. Roselló, referint-se a la seua epoca, de que tota la joventut tenía una molt important idea, la de colaborar en la falla, en tot lo que se necessitava, per aixo, la “falla es una colaboracio general de tots, per a lo que fera falta”.

Un atre gran i antic faller, nos manifesta, “Pepe” Compañ, recordant i confirmant la sinsera colaborasio, fent-se tot lo que se manava i sobretot fer festa dins del Casal. Nos ficà de manifest que la joventut, reconeixia la llavor que  estava fent la directiva i la recompensaven vora a els seus majors,  algun detall jocos, fet que agraien molt sincerament. La joventut en l’any 1969, ofreri a la Falla, un estandart bordat, en el nom de tots els jovens d’aquella epoca, fet molt digne, que dia molt en favor de la joventut en aixo.

Continua manifestant, que les juntes tenien una peculiaritat molt especial, participant molt activament en els debats, i inclus manifestant-se l’oposicio en mes d’un assunt.

Li va cedir la paraula, a Vicent Pellicer, persona molt vinculada, tambe a la falla, manifestant que la joventut en aixo, no tenía moltes possibilitats a on anar, i a on millor que la falla, en realitat no disponien de molt d’efectiu. Reafirmant que les juntes, tenien una llavor molt especial, que inclus aplegava a durar, fins a les tres del matí, ya que els temes els contemplaven de diferent manera “unes discussions amigables”, donant-se el cas, que en la taula de la joventut ficaven un cartell, que dia, “l’oposisio”. I se gastaven bromes , com el cas de que a un “ninot” que se pareixia al Sr… l’furtaren el cap i en ficaren una col que agarraren d’un camp al costat del Cementeri, ficant-lo com el cap del ninot. En les entregues dels regals que fea la joventut, als directius o se’ls obsequiava, en una carabassa en un barret, perque se pareixia al Sr….., etc. I al qui batejaven com el “Choto”, li regalaren dins d’una caixa, un chupo. Era una atra forma de viure la falla. Un any s’invità a Manolo Escobar, segons dien, i despres de molt de esperar, aparegue l’ amic Roselló en un carro.

Ademes, recordem la gran font d’ingressos que aportaven els balls que se feen en el Casal, aplegant a obtindre en un any mes de cinccentes mil pessetes.

L’amic Juli Orero, nos recorda el festival que en el camp de futbol del Levante se feu. Montant tant gran event que “se sabía lo que se volia fer, pero no cóm anava a acabar”, ya en l’actuacio de, Lluïs Miquel i Quatre Z, i Raimon entre ons atres. Varen ser uns moment politics molt delicats, aportant molts bons ingressos per a la Falla.

Nos diu, Alfons Barber, que en la seua epoca existia un equip de futbol fenomenal, que li dien “Mestalleta”, units tots els seus integrants. Se fixaven molt en els que estaven per damunt d’ellls, i pensaven que algun dia podrien colaborar en ells. Ho confirmava, Eva Orero, manifestant-se de la mateixa forma.

Considera que hi ha un factor molt important, que la falla te atrau en els moments de la teua joventut, mes quant t’has fet mes major, t’ha tornat a atraure i t’ha integrat novament.

Intervindre Vicent Berenguer, pertanyent a la joventut actual, i manifesta que tambe la joventut actual passen molt bons moments, no a soles els antics tenen molts bons recòrts, sino que tambe els d’ara, considerant-ho com una “gran familia”, recordant a son pare i al seu temps.

Sobrevaloren als meus contertulis un detall molt significatiu. En els balls que se feen, naturalment, participava tant la joventut femenina com la masculina, i dins del lloc de la mateixa, han eixit mols matrimonis, com : Amparo i Manolo Roselló; Marujín i Juli Orero; Paquita i Francesc Boix; Pepita i Vicent Pellicer; Trinitat Zorio i Jordi Martínez; Ursula i Alfons Barber, i alguns mes que no m’enrecorde, tant abans com ara, continuen havent matrimonis dins dels fallers. Que duren molts anys.

Tant en la Cavalcata del Ninot, com en les funcions teatrals, la joventut ha tengut una participacio molt activa i important. No hem d’oblidar , tampoc, els partits de futbol entre casats i fadrins, lo mateix que les de les casades i les fadrines. La joventut, tambe ha conseguit premis importants en events deportius, com Ricardo Ruis (fill) en esquaix, com Lluïs Antoni Tena (fill) en tenis, quedant campeons con el primer premi de la J.C.F..

Mereix una mencio especial, les actuacions del Play-Backs, que tantissim renom i premis ha recollit el nostre quadro artistic, portats per les mans dels nostres fallers, Francesca Herrero i per Francesc Jurado, en els qui tant han intervengut fallers casats com fadrins. Grandios.

Podrem dir, que ha segut una reunio-charla, de lo mes amigable en l’ intervencio enormement sinsera i intima de tots els seus assistens.

Per a mi, ha segut una experiencia molt gratificant, que m’ha ensenyat a coneixer i a compendrer a una joventut tan maravellosa, que sabien molt be divertirse, i cóm no, en una joventut anterior i actual tan gran, que me fa preguntar-me, ¿ com no pot existir una Falla, tan important, en tan bona materia?.